La setmana passada va acabar la 16a edició del Campus Ítaca a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i, per primer cop, vaig poder participar en alguns dels tallers que s’hi van impartir.
Aquest campus és un programa socioeducatiu organitzat per la UAB, gestionat per la Fundació Autònoma Solidària (FAS) i la Facultat de Ciències de l’Educació, i patrocinat pel Grup Santander. Els destinataris són estudiants de 15 anys que just han acabat 3r d’ESO i que estudien en algun dels centres participants.
El Campus Ítaca consisteix en una estada de dues setmanes a la UAB, durant els mesos de juny i juliol, en què els estudiants realitzen una sèrie d’activitats que tenen com a objectiu promoure els valors essencials de la universitat i incentivar els joves alumnes a continuar la seva formació acadèmica un cop hagin acabat l’Educació Obligatòria. En altres paraules, volem motivar els alumnes perquè segueixin estudiant fins arribar a la universitat. Així mateix, el programa vol ser un espai de convivència entre els alumnes i el món universitari, que és un entorn social molt divers, i potenciar l’ús del català com a llengua vehicular.
En aquest sentit, enguany, per primera vegada, vaig poder participar en el Campus Ítaca conduint alguns dels tallers d’ “Expressió oral en llengua catalana” i l’experiència no hauria pogut ser més enriquidora. En aquests tallers, miràvem d’ajudar els estudiants a preparar una presentació oral davant un públic, tot treballant els elements de la comunicació verbal i la no verbal, i combatent alguns factors com ara el pànic escènic o els nervis. Vam parlar dels punts clau d’una bona presentació: la mirada, la postura del cos, el to de la veu, la velocitat, la claredat, la concisió, etc. També vam repassar l’estructura d’una bona exposició oral, l’ús dels connectors i els recursos i portals de dubtes lingüístics. De manera transversal, vam promoure l’ús del català entre l’alumnat i vam incidir en la importància del treball en equip, el respecte i la cooperació.
Per a mi, un dels punts forts d’aquest taller és que també vam promoure la dinamització cultural, ja que preparàvem exposicions orals sobre grups de música en català: Els Catarres, Txarango, Zoo, Doctor Prats i Roba Estesa. Molts estudiants desconeixien aquests grups i va ser emotiu poder-los descobrir aquests artistes i veure com s’engrescaven amb les seves cançons. A més, les presentacions sobre alguns grups van generar debats ben interessants. Per exemple, alguns estudiants es preguntaven per què Roba Estesa compta amb una intèrpret de llengua de signes catalana, la qual cosa va servir per parlar i debatre sobre les llengües de signes (en plural), la concepció que tenim de la llengua, de la música, sobre la idea de concert i sobre la vida i els obstacles als quals ha de fer front una persona sorda. Sense dubte, la part més emotiva del Campus és, precisament, veure els estudiants pensar, qüestionar-se les coses, discutir i plantejar-se preguntes importants.
Els estudiants van poder posar en pràctica tot el que havien après en el taller d’ “Expressió oral”, així com en els altres tallers i projectes, en l’exposició que van fer durant l’acte de cloenda. En aquesta exposició van explicar, per grups, tot el que havien fet i après durant la seva estada a la UAB. La satisfacció que vam sentir tots quan vam veure la quantitat de coneixements, competències i habilitats que havien adquirit en tan poc temps no es pot descriure.
Aquesta experiència m’ha ajudat a veure i a entendre quina és la realitat de les aules en molts instituts públics catalans, a viure de prop la diversitat dels estudiants i dels seus interessos, a sentir els obstacles que alguns d’ells han de superar i a valorar la força i el talent que tenen per fer-ho. Però, sobretot, aquesta experiència m’ha fet veure el gran potencial que tenen aquests estudiants per convertir-se en grans ciutadans. Esperem que, entre tots, sapiguem guiar-los com cal.
Enhorabona a tots els participants del Campus Ítaca! Espero retrobar-vos a la UAB en el futur!
